Learsi

Estimulat per un encàrrec editorial, Günther Anders s’interrogava el 1974 sobre quan, en quina situació i de quina manera va descobrir el seu “jo” com a jueu. El resultat és un escrit fascinant sobre la seua relació amb el judaisme. Però molt abans, Anders ja hi havia reflexionat: el 1933 havia escrit un relat (Learsi o “Israel” a l’inrevés) en què debatia àmpliament sobre la dialèctica entre integració i preservació de la identitat, sobre assimilació en la societat circumdant i manteniment de l’herència cultural, que es tradueix en identitat personal, llegada per la condició jueva al llarg dels segles. Una reflexió, al capdavall, àmpliament i dolorosament present al món que ens envolta.